dilluns, 11 de març del 2013

Agosarada


Les teves mans brunes, amples, fortes, cerquen amb els dits molsuts la meva pell blanca; passeig lent que acaricia, cercant la meva mirada; en una pell oblidada. 

El temps espera, sense pressa, els meus sentits s’adormen al no sentir-te.
Al cloure els ulls, una fredor m’estreny, el cor accelerat no cessa de repetir, constant batec, cada vegada més apressat. Busques cada racó del meu cos per on passejar els teus llavis carnosos,  suau, amb un lleuger pessigolleig:

m’estremeixo.
Tombats sense roba, presos per la pròpia escalfor, enllaçats per la timidesa dels anys que passen, tu i jo, ens cerquem amb tocs suaus la pell, les boques, els dits; petites llepades que ens refreden, petites humitats que s’exhibeixen per l’entrecuix, petites gotes que vessen del sexe que ens crida.
En tantes abraçades, carícies i besades, oblidem qui som i cap on caminem; no sentim passats ni angoixes futures. Estem junts, estimant-nos els cossos, apreciant el temps en el rostre cansat, que ara, ens enlluerna.
Cerco la teva mà agosarada per anar més enllà dels meus pits, condueixo els teus dits, recollint les humitats que em provoca estar al teu costat, tu et deixes portar, per cercar el sexe, mentre agafes amb els llavis els mugrons, mentre em beses sense pausa:

em prens amb passió.
Jo busco sentir com arquejo, amb la mirada als teus ulls, l’instant que penetres el meu cos encès:

i el plaer m’empeny enrere.

Em desperto, sóc feliç, ets el meu costat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada